dimarts, 31 d’octubre del 2017
Un poc de música al teu blog...
1. Escriu les tres cançons que més t'agraden en aquest moment, en penges el link del youtube i una imatge representativa de cada una.
2. Explica el contingut temàtic de cada una.
3. Per què has triat aquestes tres cançons? Justifica la teva resposta.
4. De les tres quina és la teva predilecta? Per què?
5. Explica quina cançó escoltaries a la dutxa, quina per aixecar-te i quina per anar a dormir. I al cotxe?
6. Hi ha alguna cançó que et recordi especialment a algú en concret?
Quina i a qui?
dilluns, 30 d’octubre del 2017
Tots Sants i Halloween
1. Fes una comparativa de la festa de Tots Sants i la festa de Halloween. Penja imatges de cada una. Procura emprar correctament les quatre habilitats lingüístiques: Correcció, adequació, cohesió i coherència.
Les emocions
1.
Explica amb les teves paraules la idea principal de cada un dels quatre
punts que trobaràs al text d'aquesta entrada. Què és el que t'ha cridat
més l'atenció? Per què?
LES EMOCIONS
• Les emocions són pròpies de l’ésser humà. Es classifiquen en positives
i negatives en funció de la seva contribució al benestar o malestar.
Totes les emocions, tant de caràcter positiu com de caràcter negatiu,
compleixen funcions importants per a la vida.
• Totes les emocions són vàlides. No existeixen emocions bones o
dolentes. Les emocions són energia i l’única energia que és negativa
és l’energia estancada. Per aquesta raó, és necessari expressar les
emocions negatives retingudes que poden desencadenar problemes
majors.
• No podem desconnectar o evitar emocions. Qualsevol intent per
controlar-les a través del consum de tabac, alcohol o altres drogues
pot generar problemes importants a llarg termini.
• Podem aprendre a manejar-nos amb els nostres estats emocionals.
La intel·ligència emocional
Podem regular les nostres EMOCIONS a través de la intel·ligència emocional.
1. Cerca informació sobre el que és la INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL i cerca les habilitats bàsiques per a un control emocional adequat i les expliques.
dimecres, 25 d’octubre del 2017
Les emocions
1. Llegeix cada una de les emocions que trobaràs al text i troba una imatge que representi cada una d'aquestes emocions.
2. Quina emoció t'agrada més sentir? Per què? Justifica la teva resposta.
3. Quina emoció t'agrada menys sentir? Per què? Justifica la teva resposta.
Quines són les emocions bàsiques? Hi ha sis categories bàsiques d’emocions:
La por és necessària, ja que ens serveix per apartar-nos d’un perill i actuar amb precaució. Ens ajuda a orientar-nos, a saber què fer, davant una situació nova. Ens produeix rebuig i solem allunyar-nos-en. És adaptatiu quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un problema o canviar una situació difícil. Pot comportar risc d’inadaptació quan s’expressa de manera inadequada. Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir bé). La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.
POR: Anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. SORPRESA: Sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant.
AVERSIÓ: Disgust o fàstic cap aquell que tenim davant.
IRA: Ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú.
ALEGRIA: Sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig o veiem complerta alguna il·lusió.
TRISTESA: Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut.
La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.
2. Quina emoció t'agrada més sentir? Per què? Justifica la teva resposta.
3. Quina emoció t'agrada menys sentir? Per què? Justifica la teva resposta.
Quines són les emocions bàsiques? Hi ha sis categories bàsiques d’emocions:
La por és necessària, ja que ens serveix per apartar-nos d’un perill i actuar amb precaució. Ens ajuda a orientar-nos, a saber què fer, davant una situació nova. Ens produeix rebuig i solem allunyar-nos-en. És adaptatiu quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un problema o canviar una situació difícil. Pot comportar risc d’inadaptació quan s’expressa de manera inadequada. Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir bé). La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.
POR: Anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. SORPRESA: Sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant.
AVERSIÓ: Disgust o fàstic cap aquell que tenim davant.
IRA: Ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú.
ALEGRIA: Sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig o veiem complerta alguna il·lusió.
TRISTESA: Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut.
La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
La narración
1. Explica la estructura de un texto narrativo y haz una clasificación de los diferentes tipos de textos narrativos.
2. Explica los siguientes conceptos:
Narrador, punto de vista, los personajes, el espacio, el tiempo, el diálogo narrativo.
Poema
1. Resumeix en una paraula el significat del poema.
2. Resumeix en una frase el significat del poema.
3. Què és el que demana aquesta mare?
4. Quin tipus d'amor d'escriu?
5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?
AMOR DE MADRE
No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?
dilluns, 23 d’octubre del 2017
Reflexionem
Dialectologia
1. Cerca un mapa on estiguin separats els diferents dialectes, els de català oriental i els del català occidental. Comenta'l.
dimecres, 18 d’octubre del 2017
La premsa
Cerca dues notícia a un diari. Després d'haver-la llegit, torna-la a redactar de dues maneres diferents: http://www.arabalears.cat/
a) Com si l'haguessis d'explicar a la teva colla d'amics.
b) Com si fossis el locutor d'un informatiu i haguessis de donar la notícia.
dimarts, 17 d’octubre del 2017
Poesia de tardor
Parlar amb la branca
Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.
Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.
Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.
Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí.
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Opinió personal.
dilluns, 16 d’octubre del 2017
El sentido de aprender poesía...
1. Llegeix aquest text i fes-ne un resum.
2. Quina és la teva conclusió final de tot el que has llegit?
Un
comprometido profesor de preparatoria explica, tanto crítica como
creativamente, por qué enseñar poesía en las escuelas es tan complicado e
importante.
Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams
“La
poesía permite que los maestros enseñen a sus alumnos cómo escribir,
leer y comprender cualquier texto. La poesía puede dar a los estudiantes
una salida sana para dar cabida a sus emociones”, expone Andrew
Simmons, profesor de literatura, en una carta abierta publicada en The
Atlantic. Lo cierto es que muchos profesores de literatura, al menos los
que realmente están comprometidos con lo que hacen, piensan lo mismo
que Simmons, pero ninguno ha escrito un ensayo tan claro de los pros y
contras, posibilidades y las desventajas, de enseñar poesía en la
preparatoria. De esta manera su artículo da voz a los problemas de la
enseñanza de poesía, y al mismo tiempo esclarece algo fundamental para
el estudiante. La poesía no sólo es poesía, es una herramienta para el
mundo.
La
poesía preparatoriana sufre de un problema de imagen. Piensen en la
escenas de La sociedad de los poetas muertos, jóvenes de mejillas
rojizas parados encima de mesas recitando versos, o en imitadores
fachosos de Dickinson soñado despiertos en bancas del parque, llenando
diarios con patrañas nocivas de panfleto. […] Siempre he rechazado estas
malas caracterizaciones nacidas de la ignorancia, las malas películas y
la enseñanza poco inspirada”.
Sin
embargo, Simmons tampoco llena sus clases de Ezra Pound o T.S. Eliot.
No lo hace porque, como él apunta, “ama la poesía”, y la “poesía tiene
que convertirse en una idea tardía, un suplemento, y no algo que se
estudia por sí mismo”. Esta dicotomía de amar los poemas pero no querer
lapidarlos al deconstruirlos textualmente se dirige a algo importante:
enseñar poesía es una herramienta para entender otras disciplinas de la
academia y de la vida, pero la poesía en sí tiene que ser una
experiencia poderosa, individual.
A
los estudiantes que no les gusta escribir ensayos les podría gustar la
poesía, con su escasez de reglas fijas y su afinidad con el rap. Para
estos estudiantes, la poesía podría ser un portal hacia otras formas de
escritura. Puede enseñar habilidades que sirven en otros tipos de
escritura; por ejemplo la dicción precisa y económica.
Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams
En
su trabajo, los poetas no obedecen reglas tradicionales de escritura.
La poesía puede enseñar convenciones de escritura y gramática al mostrar
lo que pasa cuando los poetas se despojan de ellas o las pervierten
para crear un efecto. Dickinson a menudo capitaliza los sustantivos
comunes y utiliza guiones en lugar de comas para denotar cambios
repentinos de enfoque. […] Cummings, por supuesto, se revela por
completo. Usualmente rehúye de las mayúsculas en su poesía proto-mensaje
de texto.
Los
maestros deben producir amantes de la literatura y también críticos
agudos, y formar un balance entre enseñar escritura, gramática y
estrategias analíticas y luego también ayudar a estudiantes a ver que la
literatura debe ser misteriosa. “La poesía sirve esta función
perfectamente”, anota Simmons.
El
artículo en su totalidad es una buena exposición del papel de la
literatura en las escuelas de este siglo. Pero también tiene un valioso
enfoque hacia la importancia de que la poesía no debe ser algo “que se
resuelve” en clase. Debe ser algo que sólo sigue generando efectos en la
mente de quien la leído y la amado, como él.
dimarts, 10 d’octubre del 2017
Socials tema 1
1. Explica tot el que sàpigues sobre les plaques tectòniques.
2. Explica les principals formes del relleu. Posa'n exemples.
3. Explica la diferència entre alçada i altitud.
4. Quines són les fonts d'aigua dolça més importants?
5. Fes un esquema amb els diferents tipus de clima.
Cues d'estels
Quin
és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?
Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del
dia que més t'agradi, també un poema.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
divendres, 6 d’octubre del 2017
¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Cassés
Conclusiones
(Luis Caissés Sánchez)
La Poesía
no sólo está en el crepúsculo,
la rosa,
el mar,
la lluvia,
la pobrecita página en blanco.
Está también en ti, amor,
aún cuando lo ignores,
dudes de lo que digo,
estés contra ella,
la niegues.
La il·lustració és d'Andre Azevedo.
1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:
A. ¿Dónde está la poesía?
B. ¿Dónde la podemos encontrar?
C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?
E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.
dijous, 5 d’octubre del 2017
Paisatges
1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.
dimecres, 4 d’octubre del 2017
Cinema
Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.
Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.
Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor. És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també.
El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.
Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.
Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones.
El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.
Vos la recoman!!!
1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist que més t'hagi agradat.
dilluns, 2 d’octubre del 2017
Entrada lliure
1. Ara te toca fer volar la imaginació per ser el més original i interessant possible. Has de fer una entrada totalment lliure. Pots tractar el tema que vulguis, que sigui del teu interès i l'has d'acompanyar d'imatges adients i representatives. A gaudir!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)