dimecres, 30 de maig del 2018
Conte...
1. Escriu un conte d'unes 20 línies on apareguin aquestes paraules: lladre, mestressa, diamant.
dimarts, 29 de maig del 2018
El currículum i la carta de presentació
La carta de presentació i el currículum.
Part teòrica i pràctica ( al final trobaràs els exercicis que has de fer)
La carta de presentació i el currículum vitae. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat
A) La carta de presentació
Tot currículum vitae, ‘carrera de vida’, s’acompanya d’una petita carta de presentació. És una manera formal de posar-se en contacte amb l’entitat o empresa. La carta de presentació ha de ser directa, és a dir, escriure’s sense por i deixant entreveure el que es pretén. També ha d’estar ben presentada i tenir una petita estructura de paràgrafs per facilitar-ne la lectura, i ésser entenedora. Hi has de fer constar algunes de les competències que tens i que ets apte per a aquell treball.
Podem trobar dues opcions:
.La carta de presentació que s’adjunta al currículum vitae i que respon a una oferta de treball.
Cal indicar la referència per saber del lloc de treball al qual s’opta i esmentar la data i el mitjà on has trobat l’anunci. Llavors, explica la raó per la qual escrius la sol·licitud i optes a aquell lloc de treball.
Aporta les teves dades personals bàsiques perquè el seleccionador contacti amb tu per tal de fer una entrevista. S’ha de fer veure que la carta està escrita nominativament per a aquesta empresa i que no n’has fet cap més.
Francisco Rivas F. Vergara 471, Dpto. 432
Santiago Centre
Santiago, 02 de juny de 2000
Departament de Recursos Humans
Lever SA
Sta María # 450
Providència
Estimat Sr.:
Amb referència al seu anunci aparegut en el Mercuri el dia 25 de maig del present any, adjunt remeto el meu curriculum vitae, així com la fotografia sol·licitada.
Donada la meva formació en l'àrea finances, així com l'experiència adquirida, considero que podria encaixar al lloc ofert.
Quedo a la seva disposició per ampliar quanta informació vulguin necessària. A l'espera de les seves notícies, s'acomiada atentament,
Signatura
______________ a __ de __________ del 2017
(Exemple extret de google)
.La que s’envia a cegues, per oferir-se a treballar en aquell lloc de treball que no ofereix res.
Sempre cal adreçar-te al director de Recursos Humans de l’empresa, sinó la carta pot perdre’s pels diferents departaments de l’empresa. Comenta el lloc de treball que t’agradaria ocupar i explana allò que saps fer. Recorda els èxits que has aconseguit. Parla de l’empresa i per què t’interessa la feina.
Expressa les ganes de tenir una trobada amb el responsable de l’empresa per tenir una entrevista.
Així doncs, tota carta de presentació ha de tenir:
1. Una introducció: on expliques per què t’adreces a l’empresa), una petita explicació sobre les competències que tens, interessos i una referència al currículum que l’acompanya. Quedar a disposició de l’empresa per si volen contactar amb tu.
2. Sempre s’adreça a una persona de l’empresa, el responsable de Recursos Humans. Cal referenciar-lo a la carta.
3. Cal cridar l’atenció de l’interlocutor, per això, has d’explicar qui ets i la raó per la qual envies el teu currículum. Destacar els aspectes que s’apropen al perfil de l’oferta del lloc de treball, perquè s’interessin pel teu currículum. Fer-ho sense temor i de manera directa.
4. Cal expressar el desig d’entrar en un procés de selecció, aquest és el principal objectiu de la carta de presentació.
5. Acomiada’t amb un paràgraf breu i cortès. No fer llàstima: “Per tot el que us he explicat, siusplau, espero que em doneu el lloc de treball”. Fins i tot, divertia al receptor.
6. Afegir el lloc d’escriptura de la carta i la data, mes i any.
7. No t’oblidis de signar la carta en bolígraf i afegir a sota el teu nom i cognoms.
B) El currículum
El bon currículum no supera les tres pàgines, atès que, tothom va saturat de feina, i si és més llarg anirà a la paperera. Per economitzar a l’hora d’enviar-lo es pot imprimir a doble full. Una altra possibilitat és trametre currículums per Internet, arriben més ràpid i pots rebre respostes també de manera imminent. Avui dia, com que vivim en un món competitiu, fins i tot, compta l’originalitat.
Hi ha persones que han realitzat currículums per Internet en una presentació Prezzi per exemple hi han obtingut el lloc de treball, simplement, per l’originalitat, perquè ha fascinat la valentia en què ho han portat a terme. D’altres han obtingut la feina per un certificat de voluntariat que van obtenir quan estudiaven a l’institut. Ara bé, sobretot, mai posar cap mentida, perquè en descobrir-se, et comportaria un acomiadament.
Parts fonamentals del currículum:
FOTO
(Ni sexi ni estranya, sinó natural)
1. Dades personals
-Nom i cognoms:
-DNI:
-Direcció: (carrer o plaça, número, codi postal, localitat, país)
-Telèfon:
-Correu electrònic:
-Data de naixement: (dia, mes i any)
-Permisos de conduir:
(millor posar-los aquí. En alguns currículums van al final)
2. Formació i estudis
2.1 Dades acadèmiques
(De la titulació més alta a la més baixa. Si tens un títol universitari no és necessari indicar el títol d’ESO o de Batxillerat)
Ex:
-Llicenciat en Filologia Catalana, per la Universitat de Lleida, 2000.
2.2 Formació complementària
(Altres certificacions o cursets fora de l’àmbit de titulacions. De la més actual a la més antiga)
Ex:
-Certificat de nivell intermedi d’anglès, B1, EOI, 2014, Sabadell.
-Curs de biblioteconomia, 30h, setembre-gener del 2016, Barcelona.
2.3 Idiomes
-Llengua materna: ex: català.
-Altres idiomes:
Escriure el nom de la llengua i indicar:
-Lectura: nivell excel·lent, bo, bàsic.
-Escriptura: nivell excel·lent, bo, bàsic.
-Expressió oral: nivell excel·lent, bo, bàsic.
Ex:
Anglès
-Lectura: nivell mitjà.
-Escriptura: nivell mitjà.
-Expressió oral: nivell mitjà.
3. Experiència professional
3.1 Experiència laboral
-Dates (de... a...): començar per la més recent i anar afegint les més antigues per cada lloc ocupat. A continuació i tot seguit en un parell de línies tot:
-Nom i direcció de l’empresa.
-Tipus d’empresa i sector.
-Lloc i càrrec ocupats.
-Principals activitats i responsabilitats.
Ex:
-Generalitat de Catalunya, del gener del 2013 al febrer del 2016, Departament d’Ensenyament, auxiliar administratiu, departament d’atenció al professorat.
3.2 Altres experiències professionals
(Que no siguin dins del teu àmbit laboral, però que t’hagin servit per formar-te d’alguna manera. No s’han de posar feines insignificants i que et puguin perjudicar a l’hora de trobar una feina de segons quin àmbit. Per exemple, haver fet “alguna mala feina” d’estiu per guanyar diners)
3.3 Activitats professionals, no estrictament laborals
(Si tens publicacions, si has obtingut algun premi, participació en exposicions, recitals poètics, esportista d’elit, soci d’alguna entitat, participació en voluntariats i similars.
4. Capacitats i aptituds personals
Que s’hagin adquirit al llarg de la vida i de la carrera educativa i professional, emperò no cal que siguin avaluades amb certificats o diplomes oficials.
És un apartat que té importància segons a quina empresa adrecis el currículum per d’altres no ho serà tant. Sempre s’ha d’explicar ben resumit. En una línia cada capacitació.
4.1 Capacitats i aptituds socials
Viure i treballar amb persones en entorns multiculturals i treballar en equip, per exemple. Descriure-les i explicar on es van adquirir.
4.2 Capacitats i aptituds organitzatives
Explicar si has treballat com a coordinador i administració de persones, projectes o similars, en llocs de voluntariat... Comentar-ho i indicar com es van adquirir.
4.3 Capacitats i aptituds tècniques
Tipus específics d’ordinadors o maquinària. Glossar-les i comentar com es van adquirir.
4.4 Capacitats i aptituds artístiques
Música, escriptura, disseny... comentar com es van aprendre i adquirir.
!Mai s’han de dir les aficions que tens. A ningú interessen.
4.5 Altres capacitats i aptituds
Que no s’hagin esmentat anteriorment. Glossar com s’han adquirit.
5. Referències
Esmentar el nom d’alguna persona amb el seu lloc de treball i telèfon per si volen contrastar la informació donada i saber com ets i com treballes.
6. Lloc i data
(població) a (dia +de + mes) del (any)
7. Signatura
(gargot)
Nom i cognoms (escrits amb lletres: perquè de vegades la signatura és il·legible)
!Per tant:
El millor currículum vitae serà el que contindrà les tres paraules: breu, clar i concís. Al currículum tampoc s'ha de retolar res amb colors, hi ha d'haver una seriositat.
(Imatge extreta de: rac105)
!!EXERCICIS:
1. Què és una carta de presentació? Per a què serveix? Què s’hi ha d’explicar?
2. Quines són les principals parts que ha de tenir un currículum vitae?
3. Com s’han d’ordenar dins del currículum vitae les dades acadèmiques, i d’experiència laboral o cursets?
4. Realitza una carta de presentació per una oferta imaginària de treball. Pensa a qui t’has d’adreçar i què hi hauràs d’escriure.
5. Prepara un currículum vitae que acompanyaràs a la carta de presentació anterior. Recorda que no pot superar les tres pàgines, és a dir, un foli i mig.
6. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis? Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has solventat? Què has après sobre aquest tema? Què ja coneixies? T’ha ajudat el tema per millorar o perfeccionar l’escriptura d’una carta de presentació i d’un currículum vitae? En què t’ha ajudat? Raona les teves respostes.
dilluns, 21 de maig del 2018
Refugiats
1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual
dels refugiats de Síria. Cerca informació sobre el problema polític de
Sìria i del per què de la guerra. Adjunta també imatges representatives i
mapes situacionals. Mínim 20 línies.
divendres, 18 de maig del 2018
3. Completa les oracions amb les paraules genuïnes del requadre següent:
a) He obert una carpeta anomenada (downloads). ………………………………………..
b) L’ordinador té un (hardware) de primeres marques……………………………………
c) Presenta un nou (look) al darrer disc…………………………………………………..
d) Entre els meus (hobbys) es troba el bricolatge…………………………………………..
e) Cal evitar l’ús de (software) pirata…………………………………………………………..
f) Va desfilar la (top ten) més reconeguda de la passarel·la……………………………..
| 4. D’aquests neologismes, quins s’han format pel procediment del manlleu?
· Oenagé
· Pírcing
· Dessuadora
· Pizza
· Impressora
· Ciència-ficció
· Caiac
· Escàner
| 5. Tria el mecanisme que s’ha usat per a la formació de cada un d’aquests neologismes:
· Trencaclosques (composició/derivació)
· Rentadora (habilitació semàntica/derivació)
· Mòbil (acronímia /escurçament)
· Navegar (derivació/habilitació semàntica)
· Ovni (acronímia/escurçament)
· Llapis USB ( habilitació semàntica/composició)
| 6. Escriu la sigla o acrònim que utilitzam per fer referència a cada un d’aquests conceptes:
· Centre d’atenció primària:
· Índex de preus al consum:
· Tecnologies de la informació i comunicació:
· Ensenyament secundari obligatori:
· Àcid desoxiribonucleic:
· Document nacional d’identitat:
· Impost sobre el valor afegit:
· Petita i mitjana empresa:
|
Manlleus
1. Escriu la forma adaptada dels manlleus entre parèntesis en aquestes oracions.
b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)…………………….
c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entraràs…………………………………….
d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista……………………………………….
e) Diu que pateix (stress)……………
ACTIVITATS |
1. Escriu la forma adaptada dels manlleus entre parèntesis en aquestes oracions.
a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. ……………………………………
b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)…………………….
c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entraràs…………………………………….
d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista……………………………………….
e) Diu que pateix (stress)…………………………………………………………………
|
2. Escriu, partint dels manlleus de l’anglès corresponents, la forma adaptada per designar els esports següents en català:
· Baseball:
· Basketball:
· Cricket:
· Hockey:
· Rugby:
· Volleyball:
|
Neologismes
1. Fes un resum del següent text amb les teves pròpies paraules.
David Casellas i Gispert Publicat a Llengua Nacional n. 59 (2007)
Neologismes populars
Em sabríeu dir què tenen en comú les paraules següents?: cuc, ratolí, furoner-a, finestra, drecera, àncora, inundació, galeta, bombardeig, cavall de Troia, pirata... Doncs, sí, per estrany que pugui semblar, totes són neologismes del camp de la informàtica. I és que avui dia aquest és un dels terrenys on hi ha més innovació terminològica; això sí, mediatitzada per l’anglès o les altres llengües veïnes. De tota manera, com podem veure pels mots precedents, sovint aquests neologismes en lloc de ser paraules formades per derivació o composició són paraules completament populars, usades per aplicació dels recursos estilístics de la metonínimia o la metàfora.
Sens dubte que això s’ha esdevingut perquè la informàtica s’ha anat divulgant d’una manera tan ràpida que terminològicament ha deixat de ser una matèria tècnica per a esdevenir un coneixement absolutament popular, sobretot entre el jovent. Aquest fet ha motivat que els usuaris, espontàniament, hagin anat batejant amb mots populars les accions i estris que han d’anomenar amb més freqüència. En aquests casos el Termcat ha fet bé de mantenir-ne el nom popular, convenientment catalanitzat. Podeu trobar informació referida a tots aquests termes en la pàgina http://www.termcat.cat/neoloteca/index.html.
En algun altre cas, és discutible l’adopció del nom popular, sobretot si això ens distancia de les altres llengües de cultura. És el cas de blog (pàgina web personal, amb informacions o opinions sobre temes diversos, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment), neologisme d’introducció molt recent, per al qual el Termcat proposa la forma popular catalanitzada bloc (i el derivat blocaire), allunyant-se del que fan les altres llengües, mentre que Gabriel Bibiloni (en un article publicat a Llengua Nacional n.53) propugnava l’escriptura blog (i el derivat bloguista).
Centrem-nos ara en alguns d’aquests neologismes populars. A hores d’ara, en el camp de la informàtica, ja tothom té clar a què ens referim quan parlem d’un ratolí, un nom metafòric que ha triomfat i s’ha escampat molt ràpidament. El ratolí clàssic era el ratolí de bola (que funciona mitjançant el moviment d’una esfera), però avui dia també podem parlar d’un ratolí de botó (en forma de botó integrat en el teclat d’un ordinador), d’un ratolí sense cable, d’un ratolí òptic (que funciona mitjançant un sensor òptic) i d’un ratolí tàctil (mitjançant una superfície plana sobre la qual es desplaça el dit).
També tothom sap què és una finestra, però a internet distingim les finestres emergents (que apareixen automàticament a la pantalla i se sobreposen a la finestra activa, en anglès anomenades pop-up) i les finestres latents (que també apareixen automàticament a la pantalla, però que l’usuari veu quan tanca la finestra activa). Segur que tots els usuaris d’internet heu hagut de tancar moltes finestres emergents i latents. I què és un furoner o una furonera? Doncs es tracta d’una persona que té grans coneixements d’informàtica i que desitja posar a prova les seves habilitats en la xarxa, amb l’única pretensió d’augmentar els seus coneixements. En canvi, un pirata és la persona que s’introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de perjudicar. Els pirates sovint poden introduir en la xarxa diferents tipus de virus, com un cuc, un programa maliciós que es reprodueix i es propaga molt ràpidament, amb la finalitat de fer malbé o destruir els sistemes o fitxers. Un cavall de Troia també és un programa aparentment útil que amaga unes funcions que possibiliten l’accés sense prèvia autorització a un sistema, convertint-lo en vulnerable. Així una de les batalles més conegudes de la Grècia clàssica, ha fet també la seva contribució a la internàutica. I a la bústia electrònica ens hi podem trobar una inundació de correu brossa (missatges enviats massivament sense el permís del destinatari, amb finalitat publicitària) o un bombardeig (quan l’enviament massiu és intencionat).
Internet també ens permet d’acceptar galetes (fitxers informatius enviats sobre els hàbits i preferències d’un internauta que visita una pàgina web) o de fer una tertúlia (allò que alguns anomenen xat). Ara bé, per poder fer tot això hem de pagar un allotjament (servei en què s’ofereix un lloc web i una connexió) o un hostatge (servei en què s’ofereix un espai per a contenir pàgines web).
D’aquí a un temps potser algú establirà un sistema d’estrelles per a distingir els allotjaments segons els serveis i preus que ofereixen, semblantment al que passa amb els hotels. També podem emprar àncores (etiquetes que vinculen una pàgina web a una altra pàgina web), motxilles (dispositius per a controlar l’accés a un programa), filigranes (senyal invisible inserit a les imatges digitals per a evitar-ne la pirateria)... I de ben segur que la inventiva dels usuaris d’internet no s’aturarà aquí; probablement d’aquí a poc temps podrem augmentar aquesta llista de nou vocabulari internàutic d’arrel popular. Això demostrarà que la llengua encara és prou rica i flexible per a adaptar-se als canvis provocats per l’avenç tecnològic.
David Casellas i Gispert Publicat a Llengua Nacional n. 59 (2007)
Neologismes populars
Em sabríeu dir què tenen en comú les paraules següents?: cuc, ratolí, furoner-a, finestra, drecera, àncora, inundació, galeta, bombardeig, cavall de Troia, pirata... Doncs, sí, per estrany que pugui semblar, totes són neologismes del camp de la informàtica. I és que avui dia aquest és un dels terrenys on hi ha més innovació terminològica; això sí, mediatitzada per l’anglès o les altres llengües veïnes. De tota manera, com podem veure pels mots precedents, sovint aquests neologismes en lloc de ser paraules formades per derivació o composició són paraules completament populars, usades per aplicació dels recursos estilístics de la metonínimia o la metàfora.
Sens dubte que això s’ha esdevingut perquè la informàtica s’ha anat divulgant d’una manera tan ràpida que terminològicament ha deixat de ser una matèria tècnica per a esdevenir un coneixement absolutament popular, sobretot entre el jovent. Aquest fet ha motivat que els usuaris, espontàniament, hagin anat batejant amb mots populars les accions i estris que han d’anomenar amb més freqüència. En aquests casos el Termcat ha fet bé de mantenir-ne el nom popular, convenientment catalanitzat. Podeu trobar informació referida a tots aquests termes en la pàgina http://www.termcat.cat/neoloteca/index.html.
En algun altre cas, és discutible l’adopció del nom popular, sobretot si això ens distancia de les altres llengües de cultura. És el cas de blog (pàgina web personal, amb informacions o opinions sobre temes diversos, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment), neologisme d’introducció molt recent, per al qual el Termcat proposa la forma popular catalanitzada bloc (i el derivat blocaire), allunyant-se del que fan les altres llengües, mentre que Gabriel Bibiloni (en un article publicat a Llengua Nacional n.53) propugnava l’escriptura blog (i el derivat bloguista).
Centrem-nos ara en alguns d’aquests neologismes populars. A hores d’ara, en el camp de la informàtica, ja tothom té clar a què ens referim quan parlem d’un ratolí, un nom metafòric que ha triomfat i s’ha escampat molt ràpidament. El ratolí clàssic era el ratolí de bola (que funciona mitjançant el moviment d’una esfera), però avui dia també podem parlar d’un ratolí de botó (en forma de botó integrat en el teclat d’un ordinador), d’un ratolí sense cable, d’un ratolí òptic (que funciona mitjançant un sensor òptic) i d’un ratolí tàctil (mitjançant una superfície plana sobre la qual es desplaça el dit).
També tothom sap què és una finestra, però a internet distingim les finestres emergents (que apareixen automàticament a la pantalla i se sobreposen a la finestra activa, en anglès anomenades pop-up) i les finestres latents (que també apareixen automàticament a la pantalla, però que l’usuari veu quan tanca la finestra activa). Segur que tots els usuaris d’internet heu hagut de tancar moltes finestres emergents i latents. I què és un furoner o una furonera? Doncs es tracta d’una persona que té grans coneixements d’informàtica i que desitja posar a prova les seves habilitats en la xarxa, amb l’única pretensió d’augmentar els seus coneixements. En canvi, un pirata és la persona que s’introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de perjudicar. Els pirates sovint poden introduir en la xarxa diferents tipus de virus, com un cuc, un programa maliciós que es reprodueix i es propaga molt ràpidament, amb la finalitat de fer malbé o destruir els sistemes o fitxers. Un cavall de Troia també és un programa aparentment útil que amaga unes funcions que possibiliten l’accés sense prèvia autorització a un sistema, convertint-lo en vulnerable. Així una de les batalles més conegudes de la Grècia clàssica, ha fet també la seva contribució a la internàutica. I a la bústia electrònica ens hi podem trobar una inundació de correu brossa (missatges enviats massivament sense el permís del destinatari, amb finalitat publicitària) o un bombardeig (quan l’enviament massiu és intencionat).
Internet també ens permet d’acceptar galetes (fitxers informatius enviats sobre els hàbits i preferències d’un internauta que visita una pàgina web) o de fer una tertúlia (allò que alguns anomenen xat). Ara bé, per poder fer tot això hem de pagar un allotjament (servei en què s’ofereix un lloc web i una connexió) o un hostatge (servei en què s’ofereix un espai per a contenir pàgines web).
D’aquí a un temps potser algú establirà un sistema d’estrelles per a distingir els allotjaments segons els serveis i preus que ofereixen, semblantment al que passa amb els hotels. També podem emprar àncores (etiquetes que vinculen una pàgina web a una altra pàgina web), motxilles (dispositius per a controlar l’accés a un programa), filigranes (senyal invisible inserit a les imatges digitals per a evitar-ne la pirateria)... I de ben segur que la inventiva dels usuaris d’internet no s’aturarà aquí; probablement d’aquí a poc temps podrem augmentar aquesta llista de nou vocabulari internàutic d’arrel popular. Això demostrarà que la llengua encara és prou rica i flexible per a adaptar-se als canvis provocats per l’avenç tecnològic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)