1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comite mossen cafe apren
enten pure ale pages impres
irlandes cinque nomes entes tambe
consome congres gairebe fare interes
aixo resso boiros aficio ambdos
espos preso arros coto refos
exclos allo pero sino curios
talos glorios repos difos inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu dema permis aniran
algun llumins Ramon porro avis
aixi crosto votacio anireu Ferran
proces respon cigro campio espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem deies telefon debil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cervol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin
artilleria polvora Letonia policia camera
academia esglesia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciencia exigua dolcissima
5.
Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte
la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall medul·la viking reptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil futbol textil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir
no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa
varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens
varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo
em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon,
pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca
repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest
munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un
cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El
cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels
carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia
benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no
sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb
l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de
premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en
contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen
ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes
sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent
frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons
dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No
tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament
dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit
mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i
alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants
abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els
religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el
gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts
dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat
aixi en els seus testaments.
Va
ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat
de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de
l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La
primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una
tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el
plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina
desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que
Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan
salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans
d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma
davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls:
de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria
cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris
ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell
any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una
versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els
musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
ega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell
any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una
versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els
musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu
